Una de les curiositats del projecte és l’ús de suro (un símbol d’identitat nacional) dins del formigó. Carrilho da Graça estava desenvolupant la proposta per a la Terminal de creuers de Lisboa i, en adonar-se que l’alçat del projecte, de gran importància en l’edifici, tenia un pes superior al desitjat, l’arquitecte va idear un formigó innovador que integrés suro, mantenint el seu caràcter estructural. Aquest suro va ser utilitzat com a element clau en el revestiment extern de l’edifici —les façanes estan fetes d’un compost de formigó blanc mesclat—, fent una declaració impressionant, present tant en la perspectiva com en l’estructura de l’edifici.
El suro s’introdueix en granulats de diferents dimensions, la qual cosa permet reduir la massa del material, mantenint les reaccions entre els diversos elements químics que constitueixen el formigó, que continua sent un element estructural però més lleuger. Per aconseguir-ho, es van realitzar nombrosos assajos, tant en laboratori com durant el desenvolupament de l’obra.
L’objectiu de desenvolupar un formigó lleuger, que reduís el pes de l’estructura per mantenir el nivell adequat de resistència, satisfent els requisits estructurals i arquitectònics del projecte, es va aconseguir amb èxit. Al mateix temps, el nou material va tenir un impacte positiu en la comoditat de l’edifici, ja que el suro funciona com a aïllant tèrmic. Amb l’obra acabada, l’edifici es distingeix per una façana que revela la textura dels grànuls de suro, un efecte aconseguit pel desgast de la superfície exterior del formigó. Com a resultat, la nova Terminal de creuers de Lisboa és un edifici potent, amb un efecte estètic sorprenent.
Font: Amorim + Carrilho da Graça
